CARITAT CRISTIANA O FER LES COSES BÉ

Com a cristià per herència familiar, sé molt bé què és el que significa la caritat. La recordo com una de les paraules més utilitzades per les catequistes i capellans durant molts anys (per sort, a la meva educació reglada, vaig poder deslliurar-me de la religió anant a una escola i institut públic).

Era una de les coses que feia que fossim més bons. Donant caritat milloravem les nostres vides, ens sentíem més relaxats i podíem seguir vivint amb molta més dignitat.

N’he visqut moltes Maratons de TV3 i sempre ens hem omplert la boca amb lo solidaris que som els Catalans, cada any més diners i cada any recaptavem mes peles que a la resta d’espanya amb aquells telemaratons d’Antena 3 tant infumables.

Pot ser, ens hauríem de plantejar les veritables finalitats d’aquestes maratons.

Fer que un munt de persones es sentin millor donant uns dinerets i estiguin un any sencer sense preocupar-se de tot el que es mou al seu voltant.

Fer que un  munt d’empreses donin diners per netejar la seva cara fosca, capitalista i explotadora, i a sobre es puguin desgrabar a hisenda aquestes donacions. A part de sortir a la tele com els herois de la nit.

Estic segur que no sóc el tio més solidari però tinc consciència i ètica i no puc permetre que per ajudar a la gent ens muntem aquests grans programes, tant amables i divertits, i després tapem les coses negatives que, pel darrere, s’estan fent al país.

Només fa falta recordar la gran marató de la pobresa, on s’havia d’aconseguir milions per ajudar als pobres d’aquest sant país, quan pel darrera, ens retallaven a totes les organitzacions socials les subvencions, convenis i demés que feiem per treballar per aquests mateixos.

Ja hi hauria d’haver prou de seguir el joc dels qui tant malament manen. Es creuen que ens vendrem per un plat de llenties?

Hem de canviar la visió Cristiana d’ajudar a la gent de manera caritativa i hem de forçar un estudi ben fet de les accions que fan que, amb els diners dels impostos que paguem, puguem muntar unes estructures que ens permetin a tots i totes viure bé, sense grans excessos i aprofitant la vida (que també sembla que ens haguém de creure allò del “hem vingut a patir….”)

UN ALTRA MANERA DE FER ÉS POSSIBLE!

 

 

caridad

 

80 anys no són res!

Avuí celebrem que el meu pare va complir el dia 3 de Desembre 80 anys!

Aquest és un homenatge al home que va decidir viure amb les seves conviccions.

L’home que va treballar hores i hores, matins, tardes i caps de setmana, per fer que els seus fills ho tinguéssim tot.

L’home que va decidir posar la feina per devant de la relació personal amb el seu fill….

L’home que  va ensenyar als seus fills a respectar el treball dels demés i a treballar per la família. Ara penso en aqauelles tardes de divendres i matins de dissabte a la botiga cobrant als clients…

Ha costat molts anys entendre i respectar les maneres d’entendre la vida, la família i les decisions pròpiers de les persones i he acabat respectant la seva manera de veure les coses i el difícil context en que ha desenvolupat la seva vida.

Poca gent de la meva edat pot dir té un pare que se’n recorda dels bombardejos dels Feixistes al nostre poble de Terol, i de les històries dels maquis i la guàrdia civil…. ara entenc perqué tinc tant d’interés per aquells temes…

Felicidades papa!

Cançons que em movillitzen (1)

A Galopar. Lletra de Rafael Alberti. Musicat per Paco Ibañez.

Aquest poema el vaig llegir per primer cop als 17 anys, fent literatura espanyola a COU. Enara me’n recordo de la profe. Va ser una classe genial. Des de Machado, Hernàndez, la generació del 27…

Després vaig sentr-la per primer cop a algun recital d’Aturem la Guerra, directament del Paco Ibáñez. Emocionants dies de compromís i sentiment de que la moguda de la gent servia!

Canto a la Libertad. Jose Antonio Labordeta

Al Labordeta també el vaig sentir per primer cop als actes d’Aturem la Guerra de fa ja uns anys. Les primer manis. La primera vegada que vam aconseguir movilitzar a tots els nens i famílies de l’esplai per anar totes juntes a la mani. Genial!

A Desalambrar. Letra: Daniel Viglietti Canta: Víctor Jara

Aquesta cançó la cantava un Ex moni del Xino-Xano, quan nosaltres començavem a fer de pre-monis i després de cada reunió, o per les nits, tot acabada la valoració, feiem uns Unpluged’s de la ostia! Allò sí que ho trobo a faltar!  Tant el lletrista com en cantant, referent de la cançó protesta a llatinoamèrica.

Papá cuentame otra vez. Ismael Serrano

El Cassete de l’Ismael Serrano va ser la meva primera compra musical. La gent ja tenia reproductors de cd, o Ordinadors per reproduir CD’S i jo encara havia d’escoltar la música amb cassete. Li tinc una estima especial. També va ser el meu primer concert. Aquella nit vaig parlar per primer cop amb algú sobre la meva homosexualitat. Un dia complert.

Silvio Rodríguez El Necio.

En Silvió també me’l va ensenyar un ex moni del Xino-Xano. A cops cantavem cançons d’ell amb guitarra…. però sempre tenia uns acords molt difícils! Un altre referent de la lluita a Cuba i tota Llatinoamèrica. Té un disc en directe amb el Luís Eduardo Aute que em sembla de lo milloret!

Per què tenir parella?

Ara ja fa més d’un any que vaig passar la barrera dels 30…. una edat que, des de petit, m’havia causat un cert respecte.

Sé que cadascú té el seu procés vital i que les edats són ben diferents per una o altra persona però a mi, aquesta barrera mental, m’ho ha fet passar realment malament.

Els esdeveniments que estan succeint al meu voltant ( vides en parella, relacions estables, anar a viure junts, tenir fills… ) han deixat entreveure un aprenentatge erroni que he anat construint des de que tenia ús de consciència.

Quan mirava el tipus de parella que eren els meus pares, ben avinguts, catòlics d’anar a missa, que passaven hores i hores treballant a la botiga, cuidant-se ella de la meva educació/salut mentre ell seguia i seguia treballant, em van ensenyar que allò no era la manera adequada d’ocupar-se’n  d’un fill.

Anys més tard, quan vaig ser prou valent per explicar familiarment la meva orientació sexual, també vaig rebre unes reaccions que no em van ajudar a creure en el que significava la parella (en aquest cas l’Heterosexual, a imatge i semblança dels meus pares).

He estat anys i anys barallant-me interiorment per tal d’evitar de repetir aquell model familiar que, per a mi, era castrador i autoritari.

El sexe, els llaços fraternals entre amics i la manca de responsabilitats i lligams familiars eren les accions que creia que havia de  realitzar per a revelar-me contra aquell sistema que m’havia fet passar molts moments de dolor.

Arribats els 30, i veient els canviïs que els companys de la meva generació estan fent, i les coses  positives que els hi està aportant fer-ho, me n’he adonat que potser no era un problema contra la família Heterosexual en general, sinó contra les vivències viscudes en la meva pròpia família.

Tinc ganes de trobar a una persona amb qui compartir moments de la meva vida i demostrar, encara que només sigui a mi mateix, que es pot ser feliç vivint de la manera que tú hagis escollit.

PD. Curriculums i fotografies a: amanteatope@hotmail.com ;-)))))))

Resultat final

Fa vora un mes, de viatge cap al Vendrell, per parlar de l’experiència d’UCFR al Clot als companys en la lluita antifeixista de la població del Baix Penedès, xerrant amb un dels impulsors d’UCFR, vam estar debatint les posicions de l’esquerra a les eleccions del 25 N.

Com a integrant d’En Lluita i gat vell de les mogudes socials del nostre país, em va explicar els posicionaments de l’esquerra anticapitalista i de les bones vibracions que desprenien gent com en David Fernandez i altres companys de la CUP, on posaven de manifest una preocupació social molt elevada, igualant-la amb la de la sobirania nacional. També em parlava de la participació d’alguns independents pertaneixents a grups anticapitalistes a les llistes de les CUP.

Després de 8 mesos de lluites veinals, colze a colze, per tancar el Casal Feixista Tramuntana, també he arribat a la conclusió que, hi ha molta gent molt combativa al barri i amb molta estratègia i solidaritat amb els altres. Molts d’ells pertenyen, directa o indirectament, a les CUP.

Molta gent es pregunta com he arribat a votar a la CUP, després de 12 anys votant si o si a ICV EUIA i després d’anys de continues discrepàncies amb les estratègies de l’esquerra independentista: doncs creient en els valors que han manifestat en aquest mes i escaig que duen des de la seva determinació en assemblea general a participar a les eleccions.

Creient en un programa que pensa en la gent i deixa decidir al 100% què i com fer política.

Aquestes decisions viscerals d’un mes cap aquí, donan la raó a la gent que diu que la campanya de la CUP, al carrer, ha estat molt bona i ha aconseguit mobilitzar a molts indecisos esquerranosos i anticapitalistes que desitgem, d’una vegada per totes, acabar amb el mal gobern i la riquesa d’uns pocs.

PD: ICV EUIA seguiu fent feina, doncs crec que en aquests darrers anys esteu millorant… malgrat haureu d’aconseguir una major coherència del que dieu i del que després feu…. però es bo reconèixer que ells també estan fent bona feina.

Primera entrada a un blog que no aspira a gaire res, més que poder expressar coses que em passen pel cap i que no trobo on dir-les !

Salut

Rainbowclot