Arxiu d'etiquetes: Opinió

80 anys no són res!

Avuí celebrem que el meu pare va complir el dia 3 de Desembre 80 anys!

Aquest és un homenatge al home que va decidir viure amb les seves conviccions.

L’home que va treballar hores i hores, matins, tardes i caps de setmana, per fer que els seus fills ho tinguéssim tot.

L’home que va decidir posar la feina per devant de la relació personal amb el seu fill….

L’home que  va ensenyar als seus fills a respectar el treball dels demés i a treballar per la família. Ara penso en aqauelles tardes de divendres i matins de dissabte a la botiga cobrant als clients…

Ha costat molts anys entendre i respectar les maneres d’entendre la vida, la família i les decisions pròpiers de les persones i he acabat respectant la seva manera de veure les coses i el difícil context en que ha desenvolupat la seva vida.

Poca gent de la meva edat pot dir té un pare que se’n recorda dels bombardejos dels Feixistes al nostre poble de Terol, i de les històries dels maquis i la guàrdia civil…. ara entenc perqué tinc tant d’interés per aquells temes…

Felicidades papa!

Per què tenir parella?

Ara ja fa més d’un any que vaig passar la barrera dels 30…. una edat que, des de petit, m’havia causat un cert respecte.

Sé que cadascú té el seu procés vital i que les edats són ben diferents per una o altra persona però a mi, aquesta barrera mental, m’ho ha fet passar realment malament.

Els esdeveniments que estan succeint al meu voltant ( vides en parella, relacions estables, anar a viure junts, tenir fills… ) han deixat entreveure un aprenentatge erroni que he anat construint des de que tenia ús de consciència.

Quan mirava el tipus de parella que eren els meus pares, ben avinguts, catòlics d’anar a missa, que passaven hores i hores treballant a la botiga, cuidant-se ella de la meva educació/salut mentre ell seguia i seguia treballant, em van ensenyar que allò no era la manera adequada d’ocupar-se’n  d’un fill.

Anys més tard, quan vaig ser prou valent per explicar familiarment la meva orientació sexual, també vaig rebre unes reaccions que no em van ajudar a creure en el que significava la parella (en aquest cas l’Heterosexual, a imatge i semblança dels meus pares).

He estat anys i anys barallant-me interiorment per tal d’evitar de repetir aquell model familiar que, per a mi, era castrador i autoritari.

El sexe, els llaços fraternals entre amics i la manca de responsabilitats i lligams familiars eren les accions que creia que havia de  realitzar per a revelar-me contra aquell sistema que m’havia fet passar molts moments de dolor.

Arribats els 30, i veient els canviïs que els companys de la meva generació estan fent, i les coses  positives que els hi està aportant fer-ho, me n’he adonat que potser no era un problema contra la família Heterosexual en general, sinó contra les vivències viscudes en la meva pròpia família.

Tinc ganes de trobar a una persona amb qui compartir moments de la meva vida i demostrar, encara que només sigui a mi mateix, que es pot ser feliç vivint de la manera que tú hagis escollit.

PD. Curriculums i fotografies a: amanteatope@hotmail.com ;-)))))))