Ara ja fa més d’un any que vaig passar la barrera dels 30…. una edat que, des de petit, m’havia causat un cert respecte.
Sé que cadascú té el seu procés vital i que les edats són ben diferents per una o altra persona però a mi, aquesta barrera mental, m’ho ha fet passar realment malament.
Els esdeveniments que estan succeint al meu voltant ( vides en parella, relacions estables, anar a viure junts, tenir fills… ) han deixat entreveure un aprenentatge erroni que he anat construint des de que tenia ús de consciència.
Quan mirava el tipus de parella que eren els meus pares, ben avinguts, catòlics d’anar a missa, que passaven hores i hores treballant a la botiga, cuidant-se ella de la meva educació/salut mentre ell seguia i seguia treballant, em van ensenyar que allò no era la manera adequada d’ocupar-se’n d’un fill.
Anys més tard, quan vaig ser prou valent per explicar familiarment la meva orientació sexual, també vaig rebre unes reaccions que no em van ajudar a creure en el que significava la parella (en aquest cas l’Heterosexual, a imatge i semblança dels meus pares).
He estat anys i anys barallant-me interiorment per tal d’evitar de repetir aquell model familiar que, per a mi, era castrador i autoritari.
El sexe, els llaços fraternals entre amics i la manca de responsabilitats i lligams familiars eren les accions que creia que havia de realitzar per a revelar-me contra aquell sistema que m’havia fet passar molts moments de dolor.
Arribats els 30, i veient els canviïs que els companys de la meva generació estan fent, i les coses positives que els hi està aportant fer-ho, me n’he adonat que potser no era un problema contra la família Heterosexual en general, sinó contra les vivències viscudes en la meva pròpia família.
Tinc ganes de trobar a una persona amb qui compartir moments de la meva vida i demostrar, encara que només sigui a mi mateix, que es pot ser feliç vivint de la manera que tú hagis escollit.
PD. Curriculums i fotografies a: amanteatope@hotmail.com ;-)))))))
overtherainbowclot 
Ei! Mola molt que tinguis un blog!!
Doncs mira, jo fa 4 anys era un militant furibund de la poligàmia i la promiscuïtat absoluta, creia que el concepte parella era heteropatriarcal, castrador etc etc. Em tirava 3 tios cada finde (sense repetir mai 2 cops amb el mateix) amb una compulsivitat un xic malaltissa, fins que un bon dia em vaig adornar que no tenia sentit res del que estava fent: va ser sobtadament em mig d’un polvo. Vaig agafar i vaig marxar sense més, deixant a un tio empalmat al llit que no entenia res. Vaig arribar a casa, vaig enviar un mail a un amor platònic al que feia 9 anys que no veia i del que no sabia res; vam quedar per sopar i be… fa quatre anys que sortim junts! ajajaj
Doncs res, intentaré passar-me pel teu blog sovint que té molt bona pinta!
Merci guapu! Jo també em passo pel teu blog sovint! M’agrada veure com li fots canya a diestro y siniestro! Ja algun dia, aprofitant les trobades d’ucfr fem un cafè i intercanviem impressions sobre el mundillo gay… que darrerament no estic al dia i segur que si couen moltes coses! Petons!